__________________________________________________
Es veia venir... La vergonyosa i indigna pressió mediàtica des de Catalunya, cap a la UEFA, sobre la desiganción arbitral i la criminalització insultant dels jugadors madridistes més emblemàtics: Pepe, Albiol, Sergio Ramos, Marcelo, Cristiano, etc, en l'última setmana, havent-hi influït decisivament al final, en el resultat del partit. L'àrbitre alemany es va veure des del primer moment que estava completament alliçonat en la seva comesa de perjudicar en la mesura de les seves possibilitats, que eren moltes, els interessos madridistes. Des del primer moment, va tenir molt diferent forma de castigar les faltes d'uns i dels altres perjudicant ostensiblemte i en tot moment, al Reial Madrid. No obstant això i encara que l'equip madridista no havia jugat la primera part un gran partit, va mantenir a ratlla al FC Barcelona durant els primers 45 minuts, sent les ocasions de gol o arribades a la porteria contrària, fins i tot, favorables al Reial Madrid.
En començar la segona part del partit, el Reial Madrid va sortir al camp amb una actitud molt més decidida de arribar a la porteria barcelonista, arribant fins i tot, a jugar els deu millors minuts del partit, quelcom que l'àrbitre alemany, no estava disposat a permetre com es va poder veure, ensenyant-li la targeta vermella a Pepe per una falta que ni tan sols era mereixedora de groga. A partir d'aquest moment, entre els somriures descarades de Guardiola el pixa colònia, i l'alegria immensa de Messi, que per fi podria tocar la pilota, el FC Barcelona es va veure crescut i als pocs minuts, Messi (que va tornar a respirar, com deia, després de tres partits seguits sense olorar-la) en una jugada tonta i davant la fallada estrepitosa de la defensa blanca, va ficar la pilota a la porteria. El Reial Madrid no va poder a partir de llavors ni físicament ni moralment superar aquesta situació i quan faltaven pocs minuts per acabar el partit, una altra vegada Messi, amb totes les facilitats del món per part de la defensa madridista, va introduir per segona vegada la pilota la xarxa.
Amb el resultat de 0-2, es donava per complerta la missió que s'havien proposat tots els mitjans informatius catalans, pressionant tota la setmana amb insistència i amb una manipulació vergonyosa, tant a la UEFA, per la presumpta designació d'un àrbitre portuguès, com cap a l'àrbitre finalment assignat segons els desitjos barcelonistes, que en tenir coneixement que era un gran admirador de Messi, no ocultant la seva satisfacció, en comprovar, també, que les seves queixes sobre l'àrbitre prèviament designat, havien donat resultat. Amb l'expulsió de Pepe, i la targeta groga a Sergio Ramos, no només es perjudicava al Reial Madrid en aquest partit, sinó que a més, aquest perjudici es perllongava fins al partit de tornada, en el qual, no podrien jugar tots dos jugadors. La jugada els ha sortit perfecta.
A Europa, a Espanya, en el món senser, però especialment a Catalunya, s'ha vist que l'únic jugador de la Lliga Espanyola i de la Champions League que és capaç d'anul • lar totament a Messi, (amb el que s'anul•la el 60% del Barça) és Pepe. Ho ha demostrat en tots els partits en què s'han enfrontat, sobretot en els tres últims, fins que l'alemany l'ha expulsat. A partir de l'expulsió de Pepe, Messi ha vist el cel obert i als resultats em remeto. Mentre el brasiler-portuguès ha estat al camp, Messy ni ha olorat la pilota. Per tant, Pepe era el gran obstacle pel Barça i el gran objectiu a eliminar. Per això precisament, els mitjans afins al FC Barcelona, han emprès des de fa un parell de setmanes una campanya difamatòria contra el jugador que com hem vist, ha donat molts i molts bons resultats. Si a això hi afegim que la UEFA és coneixedora de les simpaties que despertava Messi a l'àrbitre alemany i que no va dubtar ni un sol moment en la seva assignació per a aquest partit, trobarem la resposta adequada a tot aquest despropòsit ANTIMADRIDISTA. No es tracta de cap paranoia ni de veure fantasmes per a tot arreu, ni tampoc de passió madridista, sinó d'una realitat contante y sonante, que ningú que estigui en el seu sa judici, pot obviar.
El futbol perd tota la seva grandesa quan els resultats s'elaboren en els despatxos de les altes instàncies, d'una banda, i de l'altra, quan els mitjans de comunicació, sense cap inconvenient i que no tenint la més mínima atenció deontològica sobre el que escriuen i emparant-se en la llibertat d'expressió, vomiten diàriament la merda que porten en els seus podrits cervells, condemnant, insultant, mentint, manipulant, provocant, engendrant odi entre les aficions i embrutant amb la seva banalitat i la seva manca d'etica, la il.lusió, l'esperança i el respecte, de molts aficcionats que assisteixen avergonyits i impotents a aquest indigne i repugnant espectacle mediàtic.
Especialment repugnant, ha estat la campanya inquisitorial empresa durant tota la setmana per Mundo Deportivo, Sport, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, TV3, etc. contra els jugadors del Reial Madrid la fortalesa del cual, valentia i coratge, podrien suposar per a les aspiracions del FC Barcelona un inconvenient. Aquests jugadors, són Pepe, (sobretot) Sergio Ramos, Marcelo, Albiol i Cristiano. S'han sortit amb la seva i part d'aquests jugadors (Pepe i Sergio Ramos) no estaran en el partit de tornada. Via lliure per superar l'eliminatòria i així seguir presumint d'equip imbatible, humil i exemplar. Encara que vist el vist, en aquest partit i en molts altres abans, no crec que ningú amb dos dits de front, s'empassi semblant ximpleria.
Pot ser que arribi el FC Barcelona a jugar la final de la Lliga de Campions, però com en les anteriors conquerides, més que per mereixement propi, arribaran per les ajudes arbitrals, institucionals i de tot tipus, que han rebut. Si com estava i està previst, arriben a la final, el meu gran desig és que el col.legiat que dirigeixi el partit, sigui tan parcial a favor del Manchester (si arriba) com l'alemany ha estat a favor del FC Barcelona. Amb això em donaria per satisfet.
En començar la segona part del partit, el Reial Madrid va sortir al camp amb una actitud molt més decidida de arribar a la porteria barcelonista, arribant fins i tot, a jugar els deu millors minuts del partit, quelcom que l'àrbitre alemany, no estava disposat a permetre com es va poder veure, ensenyant-li la targeta vermella a Pepe per una falta que ni tan sols era mereixedora de groga. A partir d'aquest moment, entre els somriures descarades de Guardiola el pixa colònia, i l'alegria immensa de Messi, que per fi podria tocar la pilota, el FC Barcelona es va veure crescut i als pocs minuts, Messi (que va tornar a respirar, com deia, després de tres partits seguits sense olorar-la) en una jugada tonta i davant la fallada estrepitosa de la defensa blanca, va ficar la pilota a la porteria. El Reial Madrid no va poder a partir de llavors ni físicament ni moralment superar aquesta situació i quan faltaven pocs minuts per acabar el partit, una altra vegada Messi, amb totes les facilitats del món per part de la defensa madridista, va introduir per segona vegada la pilota la xarxa.
Amb el resultat de 0-2, es donava per complerta la missió que s'havien proposat tots els mitjans informatius catalans, pressionant tota la setmana amb insistència i amb una manipulació vergonyosa, tant a la UEFA, per la presumpta designació d'un àrbitre portuguès, com cap a l'àrbitre finalment assignat segons els desitjos barcelonistes, que en tenir coneixement que era un gran admirador de Messi, no ocultant la seva satisfacció, en comprovar, també, que les seves queixes sobre l'àrbitre prèviament designat, havien donat resultat. Amb l'expulsió de Pepe, i la targeta groga a Sergio Ramos, no només es perjudicava al Reial Madrid en aquest partit, sinó que a més, aquest perjudici es perllongava fins al partit de tornada, en el qual, no podrien jugar tots dos jugadors. La jugada els ha sortit perfecta.
A Europa, a Espanya, en el món senser, però especialment a Catalunya, s'ha vist que l'únic jugador de la Lliga Espanyola i de la Champions League que és capaç d'anul • lar totament a Messi, (amb el que s'anul•la el 60% del Barça) és Pepe. Ho ha demostrat en tots els partits en què s'han enfrontat, sobretot en els tres últims, fins que l'alemany l'ha expulsat. A partir de l'expulsió de Pepe, Messi ha vist el cel obert i als resultats em remeto. Mentre el brasiler-portuguès ha estat al camp, Messy ni ha olorat la pilota. Per tant, Pepe era el gran obstacle pel Barça i el gran objectiu a eliminar. Per això precisament, els mitjans afins al FC Barcelona, han emprès des de fa un parell de setmanes una campanya difamatòria contra el jugador que com hem vist, ha donat molts i molts bons resultats. Si a això hi afegim que la UEFA és coneixedora de les simpaties que despertava Messi a l'àrbitre alemany i que no va dubtar ni un sol moment en la seva assignació per a aquest partit, trobarem la resposta adequada a tot aquest despropòsit ANTIMADRIDISTA. No es tracta de cap paranoia ni de veure fantasmes per a tot arreu, ni tampoc de passió madridista, sinó d'una realitat contante y sonante, que ningú que estigui en el seu sa judici, pot obviar.
El futbol perd tota la seva grandesa quan els resultats s'elaboren en els despatxos de les altes instàncies, d'una banda, i de l'altra, quan els mitjans de comunicació, sense cap inconvenient i que no tenint la més mínima atenció deontològica sobre el que escriuen i emparant-se en la llibertat d'expressió, vomiten diàriament la merda que porten en els seus podrits cervells, condemnant, insultant, mentint, manipulant, provocant, engendrant odi entre les aficions i embrutant amb la seva banalitat i la seva manca d'etica, la il.lusió, l'esperança i el respecte, de molts aficcionats que assisteixen avergonyits i impotents a aquest indigne i repugnant espectacle mediàtic.
Especialment repugnant, ha estat la campanya inquisitorial empresa durant tota la setmana per Mundo Deportivo, Sport, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, TV3, etc. contra els jugadors del Reial Madrid la fortalesa del cual, valentia i coratge, podrien suposar per a les aspiracions del FC Barcelona un inconvenient. Aquests jugadors, són Pepe, (sobretot) Sergio Ramos, Marcelo, Albiol i Cristiano. S'han sortit amb la seva i part d'aquests jugadors (Pepe i Sergio Ramos) no estaran en el partit de tornada. Via lliure per superar l'eliminatòria i així seguir presumint d'equip imbatible, humil i exemplar. Encara que vist el vist, en aquest partit i en molts altres abans, no crec que ningú amb dos dits de front, s'empassi semblant ximpleria.
Pot ser que arribi el FC Barcelona a jugar la final de la Lliga de Campions, però com en les anteriors conquerides, més que per mereixement propi, arribaran per les ajudes arbitrals, institucionals i de tot tipus, que han rebut. Si com estava i està previst, arriben a la final, el meu gran desig és que el col.legiat que dirigeixi el partit, sigui tan parcial a favor del Manchester (si arriba) com l'alemany ha estat a favor del FC Barcelona. Amb això em donaria per satisfet.
