Sempre amb la mateixa cançó

 dimarts 12 octubre 2010
_____________________________________________________

Quan arriba aquesta data del 12 d'octubre, especialment des de Catalunya, s'empren a fons els nacionalistes catalans, en desqualificar amb vehemència i amb una malsana i intencionada manipulació històrica, el descobriment d'Amèrica i la seva posterior conolización. I ho fan implicant negativament a tots els espanyols en aquells fets com si haguessin passat ahir. La celebració del fet més important que ha tingut mai aquest país (independentment de les conclusions que tregui cadascú) és per a ells una perversió que consagra i legitima un genocidi, que segons ells, va tenir lloc amb aquest esdeveniment.

Ningú amb seny, i amb un mínim coneixement de la història, negaria els excessos i les injustícies que es van cometre en aquells temps, com es van cometre en la resta de colonitzacions dutes a terme pels anglesos, els francesos, els portuguesos, els holandesos, i haguessin comès els catalans si haguessin participat, etc. No obstant això, després de més de cinc-cents anys, no poden veure's aquells fets, tenint en compte el context històric, amb la mateixa càrrega negativa com si hagués ocorregut fa un mes. Sí hauria d'estar per sobre del que per molt que es lamenti, hi va haver de negatiu i que ningú  no pot rescabalar, aquesta realitat cultural i lingüística i el sentiment de germanor i integració en la comunitat hispanoamericana la qual componen  quatre-cents milions d'éssers del planeta. Aquest és al meu entendre, el sentit que té aquesta celebració. Ningú celebra avui dia, cap genocidi ni cap victòria dels uns sobre els altres. Pensar que sí, és disvirtuar una realitat inqüestionable amb objectius mesquins i interessats.

Ni el que això escriu, ni cap espanyol, està implicat, ni per bé ni per mal, en aquells fets, i per tant, tampoc està en l'obligació d'estar demanant perdó i es considera un depravat cada segon de la seva vida. L'història és irreversible i no es pot modificar i les conseqüències tampoc. Així que el més adient és extreure d'aquestes conseqüències el millor i situar-les en un present conciliador i amistós.

El nacionalisme català, es distingeix especialment, per la bel.ligerància permanent contra tot signe cultural, lingüístic i històric d'Espanya com estat, de manera que volen donar a entendre, que tot l'espanyol és rematadament dolent i pervers, i tot el català, extremadament bo i virtuós. Tenim un exemple clar de la manera tan parcial que tenen de veure les coses, en el rebuig absolut cap a les curses de braus i en canvi, la benedicció i la proteció extremista de la celebració dels correbous. Quan la veritat, és que tant els uns com els altres,( catalans i espanyols) som éssers humans subjectes a les mateixes debilitats, les mateixes virtuts i als mateixos defectes. Estic segur que si en lloc de Castella hagués estat Catalunya la que hagués dut a terme el descobriment i posterior colonització de sudamérica, l'única diferència respecte a la situació actual, seria que en comptes de castellà, es parlaria català i que els nacionalistes castellans o espanyols, farien el que fan avui els nacionalistes catalans. Insisteixo: Si el regne de Castella en aquells temps va promoure i va dur a terme l'empresa del descobriment d'Amèrica, encara que fos de rebot, va ser perquè tenia poder i recursos per fer-ho. Si Catalunya hagués tingut el mateix poder i els mateixos recursos, hagués fet exactament el mateix que van fer els castellans, i en la conolización posterior, haguessin emprat els mateixos mètodes i la mateixa política colonitzadora. A ningú van a convèncer que Catalunya és un altre planeta i que els catalans som extraterrestres.

Hi ha un fet que il.lustra millor que res, el que haguessin fet els catalans en el cas d'haver tingut alguna responsabilitat en el descobriment d'Amèrica: A Cuba hi ha una dita, que repeteixen molt sovint els negres d'aquell país, que deixa ben clar la simpatia que van deixar els catalans en les posteriors èpoques d'esclavitud, on els catalans emigrats a aquest país caribeny, van tenir un gran protagonisme com negrers. Aquest dit és el següent: "Qui pogués ser blanc, encara que fos català" (en castellà, es clar)

Així que la hipocresia entre els nacionalistes catalans és una constant maliciosa que els identifica permanentment i els posa en evidència davant la societat, que no es deixa enganyar, majoritàriament, per la seva falta de rigor i fanatisme a l'hora d'interpretar l'història i de valorar la conducta dels espanyols en qualsevol època passada o present.