La catalanitat dels ciutadans no hauria d'estar sotmesa als criteris radicals i extremistes dels nacionalistes catalans.
Vaig trobar el següent article al diari ultranacionalista Avui, on com es pot llegir una vegada més, la fal.làcia y la gran mentida de considerar als inmigrants que van venir a Catalunya als anys cinquanta-sixanta, un ejercit enviat per Franco amb la intenció d'anihilar la cultura y la llegua catalana. Aquest és l'article:
Els que no volen ser catalans
No, no és català tothom qui viu i treballa a Catalunya. Sense ànim d’esmenar el President Tarradellas i combregant fins i tot amb l’esperit d’aquella voluntat integradora, haurem de convenir que, a Catalunya, hi viuen i hi treballen persones que no són ni volen ser catalans. Ben al contrari, molts d’aquests ciutadans són la part activa i voluntariosa d’aquella estratègia espanyola que pretenia anihilar qualsevol vestigi de catalanitat sota la pressió d’una allau immigratòria armada amb la legalitat uniformitzadora i repressiva de l’Estat, i alimentada amb les raons de l’odi secular.
És cert que els successius Governs de la Generalitat han fet una tasca important per afavorir la integració de tothom i que els resultats d’aquestes polítiques han donat bons fruits (encara sort!). Però la massa refractaria, a la que s’han afegit en els darrers anys els qui s’han cregut el gran “bluff” endegat amb l’“España va bien” d’Aznar, fa que percibim un retrocés en el nombre d’aquells que “són i volen ser” catalans. Ben lluny del que opinen alguns, aquesta massa “no-integrada”, no és pas l’argument que ens ha de fer desistir d’emprendre el camí de l’autodeterminació. Ben al contrari, ens ha de fer conscients que el moment és crític i atesos factors com ara la pressió mediàtica o la demografia, o ens afanyem, o no hi serem a temps.
*****************************
Primer s'hauria de determinar els requisits necessaris per tenir el dret a la catalanitat. Encara que no és molt difícil endevinar per on van els trets. Sabem que hi ha un tipus de català que s'atorga el dret d'expedir certificats de catalanitat segons els seus inapel.lables criteris i les exigències per a atorgar el dret a aquesta catalanitat als ciutadans, hauria de passar per quatre o cinc requisits:
1.-Estar disposat a defensar Catalunya contra la bota opressora que durant segles va espoliar i oprimir al poble català, sense tenir en consdieración en aquests moments les circumstàncies ni el context històric en que van tenir lloc.
2.-La integració absoluta i sense reserves en la seva cultura, la seva història, la seva llengua, i la renúncia expressa a qualsevol altre element cultural, històric i lingüístic que pogués posseir.
3.-Mai no es podran posar en dubte els principis sagrats de l'independentisme com a objectiu irrenunciable per a l'alliberament de Catalunya. L'aversió cap a l'estat opressor, ha de ser de ser clara i sense fissures.
4.-Catalunya ha d'estar molt per sobre de l'individu, o el que és el mateix: no s'ha de prioritzar la individualitat a la comunitat absoluta, com la forma més eficaç de mantenir l'homogeneïtat en tots els seus elements ideològics sempre latent i la cohesió social i nacional.
5 .- A Catalunya hi ha un gloriós equip de futbol els quals èxits i grandesa han anat sempre units al sentiment patriòtic del nostre poble. Per tant, i apel.lant a la homogeneïtat que feia referència l'article 4, per tenir dret a la catalanitat absoluta, és completament obligatori ser soci, o en el pitjor dels casos, simpatitzant disposat a defensar amb violència o sense, els colors victoriosos del FC Barcelona, que és l'equip al que es feia referència al principi de l'article.
Annex: Per tenir ple dret i l'honor de pertànyer a la nació catalana, s'han de complir incondicionalment i sense discussió, els cinc articles sense excepció, sense perjudici que en el futur poguessin promulgar algun més als que l'aspirant a català de primera , s'ha de comprometre a acatar també.
1.-Estar disposat a defensar Catalunya contra la bota opressora que durant segles va espoliar i oprimir al poble català, sense tenir en consdieración en aquests moments les circumstàncies ni el context històric en que van tenir lloc.
2.-La integració absoluta i sense reserves en la seva cultura, la seva història, la seva llengua, i la renúncia expressa a qualsevol altre element cultural, històric i lingüístic que pogués posseir.
3.-Mai no es podran posar en dubte els principis sagrats de l'independentisme com a objectiu irrenunciable per a l'alliberament de Catalunya. L'aversió cap a l'estat opressor, ha de ser de ser clara i sense fissures.
4.-Catalunya ha d'estar molt per sobre de l'individu, o el que és el mateix: no s'ha de prioritzar la individualitat a la comunitat absoluta, com la forma més eficaç de mantenir l'homogeneïtat en tots els seus elements ideològics sempre latent i la cohesió social i nacional.
5 .- A Catalunya hi ha un gloriós equip de futbol els quals èxits i grandesa han anat sempre units al sentiment patriòtic del nostre poble. Per tant, i apel.lant a la homogeneïtat que feia referència l'article 4, per tenir dret a la catalanitat absoluta, és completament obligatori ser soci, o en el pitjor dels casos, simpatitzant disposat a defensar amb violència o sense, els colors victoriosos del FC Barcelona, que és l'equip al que es feia referència al principi de l'article.
Annex: Per tenir ple dret i l'honor de pertànyer a la nació catalana, s'han de complir incondicionalment i sense discussió, els cinc articles sense excepció, sense perjudici que en el futur poguessin promulgar algun més als que l'aspirant a català de primera , s'ha de comprometre a acatar també.
__________________________
Bé, encara que aquest hipotètic articulat m'ho acabo d'inventar, els que portem vivint a Catalunya gairebé cinquanta anys, sabem molt bé per l'experiència acumulada que sense algun dels requisits que figuren en l'articulat, la catalanitat serà negada als ciutadans que no acceptin aquestes normes, per aquells que no sé amb quin dret, s'erigeixen en expenedors de certificats de catalanitat.
En l'article escrit per un periodista ultanacionalista català del diari Avui, subjau molt subliminalment la convicció que en qualsevol procés d'autodeterminació cap a la independència, només haurien de participar els "autèntics" catalans. Els altres, segons el periodista, som immigrants enviats per Franco en els anys 60 amb la intenció d'acabar d'extingir qualsevol vestigi cultural i lingüístic de Catalunya, sense reconèixer a aquests ciutadans cap altra aportació al progrés general de Catalunya. L'article transpira, com en qualsevol altra reflexió ultranacionalista, xenofòbia per tot arreu, negant a aquests ciutadans qualsevol dret a participar en les possibles decisions en les que es plantejaran projectes independentistes.
Per a tots aquells que portem gairebé cinquanta anys, fins i tot més, vivint a Catalunya i que hem aportat amb el nostre esforç i el nostre sacrifici, tant al progrés econòmic, sòcia i demogràfic d'aquest país, llegir aquest tipus d'articles, suposa, a part de la tristesa de sentir-se tan malament valorat per aquesta gent, el rebuig i el menyspreu més absolut, per tots aquells il • luminats que es creuen amb més drets que els altres a decidir sobre el futur de Catalunya, quan l'únic que han fet ells durant la seva existència, és enverinar i confrontar la societat amb mentides i falses lectures de la història; manipulacions i un "secular odi" cap a tot el que quedi fora de les seves radicals i trasnuitats plantejaments separatistes.
Sobre la gran mentida tan difosa entre els nacionalistes, que els que vam tenir d'abandonar la nostra terra formàvem part de l'estratègia de Franco per aniquilar Catalunya cultural i lingüísticament, he de negar amb tota rotunditat i tota la meva indignació que això fos cert. Al poble on residia anaven sovint empresaris catalans proveïts de autobusos per contractar mà d'obra barata de la qual tan necessitada estava Catalunya al boom immobiliari i turístic. Mai vam ser un "exèrcit" anihilador de cultures, llengües i altres i si un element imprescindible i decisiu, per al desenvolupament i progrés de Catalunya en el seu conjunt. Cap nacionalista, com veiem en l'article que escriu aquest payo, ha reconegut aquesta aportació, més aviat tot el contrari.
Em pregunto que pensarà el periodista i tots els que pensen com ell, sobre aquest parell de qüestions: ¿També els dos milions i més d'espanyols que van anar a treballar a Alemanya, França, Bèlgica, etc, eren exèrcits anihiladors de cultures i llengües de aquests països, enviats per Franco? ¿També són els actuals immigrants exèrcits de anihiladors de cultures i llengües enviats pels seus respectius governants?
El nacionalisme independentista està ple de mentides, fal · làcies i manipulacions com aquesta, sense les quals es quedarien desproveïts d'arguments. El lamentable és que una mentida a base d'anar repetint-la indefinidament, acaba semblant veritat per a aquells que més que amb el cap, pensen amb les vísceres o amb el cul.
(Edició provisional pendent de modificacions i ampliacions)
Bé, encara que aquest hipotètic articulat m'ho acabo d'inventar, els que portem vivint a Catalunya gairebé cinquanta anys, sabem molt bé per l'experiència acumulada que sense algun dels requisits que figuren en l'articulat, la catalanitat serà negada als ciutadans que no acceptin aquestes normes, per aquells que no sé amb quin dret, s'erigeixen en expenedors de certificats de catalanitat.
En l'article escrit per un periodista ultanacionalista català del diari Avui, subjau molt subliminalment la convicció que en qualsevol procés d'autodeterminació cap a la independència, només haurien de participar els "autèntics" catalans. Els altres, segons el periodista, som immigrants enviats per Franco en els anys 60 amb la intenció d'acabar d'extingir qualsevol vestigi cultural i lingüístic de Catalunya, sense reconèixer a aquests ciutadans cap altra aportació al progrés general de Catalunya. L'article transpira, com en qualsevol altra reflexió ultranacionalista, xenofòbia per tot arreu, negant a aquests ciutadans qualsevol dret a participar en les possibles decisions en les que es plantejaran projectes independentistes.
Per a tots aquells que portem gairebé cinquanta anys, fins i tot més, vivint a Catalunya i que hem aportat amb el nostre esforç i el nostre sacrifici, tant al progrés econòmic, sòcia i demogràfic d'aquest país, llegir aquest tipus d'articles, suposa, a part de la tristesa de sentir-se tan malament valorat per aquesta gent, el rebuig i el menyspreu més absolut, per tots aquells il • luminats que es creuen amb més drets que els altres a decidir sobre el futur de Catalunya, quan l'únic que han fet ells durant la seva existència, és enverinar i confrontar la societat amb mentides i falses lectures de la història; manipulacions i un "secular odi" cap a tot el que quedi fora de les seves radicals i trasnuitats plantejaments separatistes.
Sobre la gran mentida tan difosa entre els nacionalistes, que els que vam tenir d'abandonar la nostra terra formàvem part de l'estratègia de Franco per aniquilar Catalunya cultural i lingüísticament, he de negar amb tota rotunditat i tota la meva indignació que això fos cert. Al poble on residia anaven sovint empresaris catalans proveïts de autobusos per contractar mà d'obra barata de la qual tan necessitada estava Catalunya al boom immobiliari i turístic. Mai vam ser un "exèrcit" anihilador de cultures, llengües i altres i si un element imprescindible i decisiu, per al desenvolupament i progrés de Catalunya en el seu conjunt. Cap nacionalista, com veiem en l'article que escriu aquest payo, ha reconegut aquesta aportació, més aviat tot el contrari.
Em pregunto que pensarà el periodista i tots els que pensen com ell, sobre aquest parell de qüestions: ¿També els dos milions i més d'espanyols que van anar a treballar a Alemanya, França, Bèlgica, etc, eren exèrcits anihiladors de cultures i llengües de aquests països, enviats per Franco? ¿També són els actuals immigrants exèrcits de anihiladors de cultures i llengües enviats pels seus respectius governants?
El nacionalisme independentista està ple de mentides, fal · làcies i manipulacions com aquesta, sense les quals es quedarien desproveïts d'arguments. El lamentable és que una mentida a base d'anar repetint-la indefinidament, acaba semblant veritat per a aquells que més que amb el cap, pensen amb les vísceres o amb el cul.
(Edició provisional pendent de modificacions i ampliacions)
No hay comentarios:
Publicar un comentario