El patriotisme és el últim refugi dels ignorants
A mi les festes patrioteres m'encanten, i m'encanten perquè em brinden la possibilitat d'un dia de descans, del qual cada dia està un més necessitat. D'altra banda, me la porten fluixa, perquè per a mi els patriotismes han estat sempre una cosa aliena i sense sentit.
Mai he estat patriota, i això que ocasions i situacions no m'han faltat per arribar a ser-ho. Em vaig educar, si es pot anomenar així, en una escola de les anomenades Nacionals, on inculcar als nens el valor del patriotisme i la defensa de la Pàtria i els seus principis morals, era l'objectiu principal.
Dins dels valors previstos en l'ideari d'aquest tipus de patriotisme, figurava especialment l'amor a la Pàtria, l'obediència i entrega incondicional als seus gobernanates, als que et pagaven el sou, els capellans, etc, etc. Una pàtria que no coneixia, si exceptuem els quatre-cents km quadrats del poble on vivia. No van aconseguir ni tan sols apropar un mil.límetre a aquest tipus de sentiment, potser perquè per aquells temps la pressió mediàtica no existia i el mestre i el capellà dels que depenia la meva educació, no van tenir prou autoritat moral, per fer-ho.
Després vaig haver de passar per una altra etapa on el patriotisme era o havia de ser, l'eix on girava la teva existència. El patriotisme havia de ser el valor moral que més et identificaria com espanyol. Aquesta etapa va ser la del meu servei militar obligatori. Ser i sentir-se espanyol significava en aquells dies, sentir-se identificat amb uns principis la qual essència, estava sense cap dubte, emparentada amb el feixisme més reacionario.
Sempre he considerat el patriotisme com la religió: un instrument al servei dels poderosos per a manipular a les masses. Si a la religió s'apel.la a Déu en el nom del qual es van cometre, es cometen i se seguiran cometent autèntiques barbaritats, al patriotisme, s' apel.la a la Pàtria per als mateixos fins.
Algú va dir que el patriotisme (qualsevol patriotisme) és l'últim refugi dels ignorants, en el que estic completament d'acord.
Entre l'11 de setembre i el 12 d'Octubre hi ha unes dates en el calendari, però la veritat és que des del meu punt de vista, entre el patriotisme d'uns i dels altres, no hi cap un pèl.
No hay comentarios:
Publicar un comentario